GÈNESI DEL PREMI VON DER LASSA


Una de les conclusions de l'I Simposo Internacional celebrat a València al setembre de 2009 va ser l'impulsar la creació d'un Premi Internacional per a la cerca del llibre de Francesch Vicent.


A continuació segueix un extracte de la Taula Redona sobre Bibliofilia i Col·leccionisme en escacs (24/09/2009) on s'impulsa la creació del premi. 




EXTRACTE DE LA TAULA REDONA

Ara que ningú assenyat dubte de la importància de l'incunable de Vicent (el primer llibre d'escacs impresos en el món) i el seu contingut (l'obra que atorgava al món els escacs moderns, amb totes les seues regles), des de València es preconitza “la trobada física amb el llibre”, davant la certesa que almenys un exemplar ha aconseguit al segle XX.


Per a tal fi, s'elaboraran unes bases explicant tots els detalls del premi i la seua quantia. Es reprén una idea que a la fi del XIX l'escriptor Josep Pin i Soler i José Tolosa i Carreras, li llancen a Sr. Marcelino Menéndez Pelayo. En la nostra opinió, si aqueix premi s'haguera establit llavors l'exemplar que es va vendre a Barcelona a principis del segle XX estaria ara en bones mans. La possibilitat de trobar aquest sant greal de la cultura valenciana, espanyola, és real en els nostres dies.


En Ruy López, Tom IV, abril de 1899, pàg. 103-105, “Bibliografia”, el Dr. José Tolosa i Carrerras, torna al tema del llibre de Vicent:


“Va ser aquest l'últim exemplar que va sobreviure (...) hem tingut una carta escrita recentment al Sr. Pin i Soler pel celebérrimo Menéndez Pelayo el qual diu “tampoc he vist mai el llibre de Francesch Vicent, ni sé de ningú que haja tingut aqueixa fortuna”; si tan il·lustre i influent principalidad literària, cap actual del cos d'Arxivers i Bibliotecaris d'Espanya ...sol·licitara del Govern un premi per a recompensar a l'afortunat que aconseguira trobar el tractat de Vicent, tal vegada això donaria bons resultats. El llibre té vertadera importància bibliogràfica”.

Revista El Camp, Madrid 16 de maig de 1892.


Tolosa refereix una carta que Von der Lassa li envia datada en Wiesbaden 27 de març de 1892. Insta el Dr. Tolosa que “realitzen assenyalat servei a la literatura d'aquest joc”, que informe als bibliotecaris de tota Espanya perquè busquen la primera col·lecció impresa de problemes, Francesch Vicent, València 1495 i afig “si ho descobreixen, tal vegada ho trobaran enquadernat amb un altre llibre”.


Esmenta Von der Lassa una altra carta escrita a José Brunet perquè dirigisca el seu prec a l'Associació Excursionista de Catalunya, i li pregunta “Per què no podria esdevindre els mateix respecte al tractat de Vicent si algú volguera dedicar-se activament a buscar-lo”. I parla de les seues perquisicions a Madrid, en la Colombina, en Paris, que qualifica de superficials. Tolosa, tal és el seu esperit, agafa la torxa: “Encara que puga ratllar-nos d'il·lusos, encoratgem l'esperança que encara subsisteix a Espanya algun exemplar de l'antiga obra tan repetidament nomenada”.


Estem convençuts que l'exemplar que es va posar a la venda a Barcelona en 1913, va aparéixer fruit de la constant evocació del llibre per tan admirables homes. S'hauria localitzat l'obra d'haver existit el premi? Creiem fermament que sí.


Von der Lassa ens meravella per la seua tenacitat, honradesa extrema, i per la presa de consciència que ell té i estén del valor del llibre de Vicent. Mobilitza a l'avantguarda dels estudiosos espanyols de l'època: Tolosa, Brunet, Pin i Soler, Paluzíe, Fábregas.


Proposem ara en aquesta taula, que compartim tres amics espanyols, amb tres distingidíssims investigadors alemanys, la creació d'aqueix premi, en just tribut a Von der Lassa. Li devem, en justa reciprocitat, aquest camí de retorn a les seues preuades i nobles idees.


Nom del Premi: Premi Internacional Von der Lassa.



 PREMI VON DER LASSA 

El 15 de maig de 1495 es va imprimir a València (Espanya) el Llibre dels jochs partitis del schachs en nom de 100, obra del segorbino Francesch Vicent. Van ser els impressors Lope de la Roca Alamany i Pere Trincher, llibreter de professió. És l'obra cabdal en la Història dels escacs ja que a la seua condició de primer tractat imprés en el món, unia la de ser l'obra que donava a conéixer les noves regles dels escacs moderns, anomenat llavors Escacs de la dama, que tenia a penes 20 anys d'existència, perquè els nous escacs brolla en el poema Scachs d´amor (València, c. 1475). El contingut del llibre ha sigut recuperat fruit de la investigació, especialment desenvolupada en les dues últimes dècades, quedant acreditat —i acceptat pels principals estudiosos contemporanis— que els llibres posteriors de Lucena (1497) i Damiano (Roma, 1512) són traduccions, a l'espanyol i italià, de l'obra de Vicent. Els 100 problemes de Vicent s'han conservat manuscrits en un còdex italià dels primers anys del segle XVI, sobrevivint fins i tot la redacció original en valencià.


Recuperat el contingut del llibre, queda perquè pendent la troballa bibliogràfica, la trobada física amb una de les majors joies de la Cultura espanyola de tots els temps.


       BASES



 GÈNESI DEL PREMI VON DER LASSA


Una de les conclusions de l'I *Simposo Internacional celebrat a València al setembre de 2009 va ser l'impulsar la creació d'un Premi Internacional per a la cerca del llibre de *Francesch Vicent.


A continuació segueix un extracte de la Taula Redona sobre *Bibliofilia i Col·leccionisme en escacs (24/09/2009) on s'impulsa la creació del premi. 




EXTRACTE DE LA TAULA REDONA

Ara que ningú assenyat dubte de la importància de l'incunable de Vicent (el primer llibre d'escacs impresos en el món) i el seu contingut (l'obra que atorgava al món els escacs moderns, amb totes les seues regles), des de València es preconitza “la trobada física amb el llibre”, davant la certesa que almenys un exemplar ha aconseguit al segle XX.


Per a tal fi, s'elaboraran unes bases explicant tots els detalls del premi i la seua quantia. Es reprén una idea que a la fi del XIX l'escriptor Josep Pin i Soler i José Tolosa i Carreras, li llancen a Sr. Marcelino Menéndez Pelayo. En la nostra opinió, si aqueix premi s'haguera establit llavors l'exemplar que es va vendre a Barcelona a principis del segle XX estaria ara en bones mans. La possibilitat de trobar aquest sant greal de la cultura valenciana, espanyola, és real en els nostres dies.


En Ruy López, Tom IV, abril de 1899, pàg. 103-105, “Bibliografia”, el Dr. José Tolosa i Carrerras, torna al tema del llibre de Vicent:


“Va ser aquest l'últim exemplar que va sobreviure (...) hem tingut una carta escrita recentment al Sr. Pin i Soler pel celebérrimo Menéndez Pelayo el qual diu “tampoc he vist mai el llibre de Francesch Vicent, ni sé de ningú que haja tingut aqueixa fortuna”; si tan il·lustre i influent principalidad literària, cap actual del cos d'Arxivers i Bibliotecaris d'Espanya ...sol·licitara del Govern un premi per a recompensar a l'afortunat que aconseguira trobar el tractat de Vicent, tal vegada això donaria bons resultats. El llibre té vertadera importància bibliogràfica”.

Revista El Camp, Madrid 16 de maig de 1892.


Tolosa refereix una carta que Von der Lassa li envia datada en Wiesbaden 27 de març de 1892. Insta el Dr. Tolosa que “realitzen assenyalat servei a la literatura d'aquest joc”, que informe als bibliotecaris de tota Espanya perquè busquen la primera col·lecció impresa de problemes, Francesch Vicent, València 1495 i afig “si ho descobreixen, tal vegada ho trobaran enquadernat amb un altre llibre”.


Esmenta Von der Lassa una altra carta escrita a José Brunet perquè dirigisca el seu prec a l'Associació Excursionista de Catalunya, i li pregunta “Per què no podria esdevindre els mateix respecte al tractat de Vicent si algú volguera dedicar-se activament a buscar-lo”. I parla de les seues perquisicions a Madrid, en la Colombina, en Paris, que qualifica de superficials. Tolosa, tal és el seu esperit, agafa la torxa: “Encara que puga ratllar-nos d'il·lusos, encoratgem l'esperança que encara subsisteix a Espanya algun exemplar de l'antiga obra tan repetidament nomenada”.


Estem convençuts que l'exemplar que es va posar a la venda a Barcelona en 1913, va aparéixer fruit de la constant evocació del llibre per tan admirables homes. S'hauria localitzat l'obra d'haver existit el premi? Creiem fermament que sí.


Von der Lassa ens meravella per la seua tenacitat, honradesa extrema, i per la presa de consciència que ell té i estén del valor del llibre de Vicent. Mobilitza a l'avantguarda dels estudiosos espanyols de l'època: Tolosa, Brunet, Pin i Soler, Paluzíe, Fábregas.


Proposem ara en aquesta taula, que compartim tres amics espanyols, amb tres distingidíssims investigadors alemanys, la creació d'aqueix premi, en just tribut a Von der Lassa. Li devem, en justa reciprocitat, aquest camí de retorn a les seues preuades i nobles idees.


Nom del Premi: Premi Internacional Von der Lassa.


SIMPOSIO INTERNACIONAL 2009 


València, Bressol dels Escacs Moderns, un Simposi de transcendència mundial


Amb prestigiosos ponents internacionals procedents d'Alemanya, Rússia, Itàlia, Holanda, Suïssa i Espanya, València va ser el referent mundial durant la celebració del Match Karpov-Kasparov en el camp de la Història dels escacs, però també en el de la Cultura, perquè pocs assoliments culturals poden equiparara al naixement dels escacs de la dama o modern.


Des dels següents enllaços es poden descarregar els treballs(**) dels ponents que, durant el Simposio Valencia, Cuna Del Ajedrez Moderno Simposi València, Bressol dels Escacs Moderns (setembre de 2009), van posar en relleu el naixement a València dels escacs tal com es coneix hui dia.


JOSE A. GARZÓN 

España, Membre de KWA, Historiador d'escacs.

  • Títol: “València Bressol dels Escacs. Les proves documentals”.
  • Descarregar

 

ALESSANDRO SANVITO

Itàlia, Membre del CCI, KWA, Historiador d'Escacs.

  • Títol: ”El professor d'escacs espanyols en la cort de Lucrècia Borja”.
  • Descarregar


GOVERT WESTERVELD

Hispanista, Historiador i investigador d'escacs.

  • Títol: “La grandesa de la nova dama poderosa valenciana”.
  • Descarregar

 

RAFAEL SOLAZ ALBERT 

España. Bibliòfil, documentalista i escriptor.

 

ANTONI FERRANDO

España. Catedràtic de Lingüística Valenciana, Universitat de València.

  • Títol: "Els divertits autors de Scachs d'amor: Bernat Fenollar, Narcís Vinyoles i Francesc de Castellví".
  • Descarregar

 DOCUMENTALS

Els escacs, un joc valencià

Documental realitzat pel periodista Josep Lluís Fitó i emés en el programa Dossiers d'RTVV, en el qual s'aborda l'origen valencià dels escacs.

En el reportatge Els scacs, un joc valencià, historiadors d'aquest joc com l'espanyol José Antonio Garzón i l'holandés Govert Westerveld ens expliquen quals van ser les canvis respecte dels escacs àrabs: el moviment de la dama (que passa a ser la peça més poderosa en poder moure's al llarg de tot el tauler); la conversió del peó en dama quan arriba al final del tauler i el moviment de l'alfil. A més, aquests canvis, que han perdurat en els escacs actuals, també són comentats i valorats en el reportatge per l'ex - campió del món Anatoli Karpov i el campió mundial Viswanathan Anand.


El retorn de Francesch Vicent

La prestigiosa empresa alemanya ChessBase, creadora del cèlebre programa Fritz i un referent també quant a informació periodística sobre escacs (la seua acurada web, http://www.chessbase.com, s'edita en tres idiomes: alemany, anglés i espanyol) va assistir a la presentació del llibre El retorn de Francesch Vicent, filmant l'acte, amb presència del gran Anatoli Karpov. Per deferència de ChessBase —el nostre agraïment a Nadja Wittmann— oferim ací aqueix important testimoniatge.



Entrevista Catalunya Ràdio

La fascinant història del naixement dels escacs moderns a València, així com la de la investigació acreditativa ha merescut diversos espais monogràfics en televisió, ràdio, premsa i revistes culturals. És significativa l'entrevista de Kilian Cebrià en Catalunya Ràdio, en el programa Sense Fronteres, a José A. Garzón.

ARTICLES CIENTÍFICS I RESSENYES








DARRERE DE L´INCUNABLE PERDUT 


GARZON ROGER, José Antonio. Darrere de l'incunable perdut. Francesch Vicent: Llibre dels jochs partitis dels schachs, València, 1495.València: Biblioteca Valenciana, Col·lecció Bibliofilia, 2001.


Escrit per J.A. Garzón i publicat en el 2001, es tracta d'un estudi en castellà sobre el primer incunable dels escacs.

La dama dels escacs encara no existia a mitjan segle XV. La seua casella l'ocupava una peça anomenada alferza. Així es recollia en un còdex del segle XIII d'Alfons X el Savi, per exemple. Era una peça una mica torpona, usada per a defensar-se de les perilloses torres. Només recorria un quadrat en diagonal. Res a veure amb la versatilitat, el dinamisme i el llarg recorregut de la dama en el tauler. Una dama que va nàixer en terres valencianes, segons posa en relleu la investigació realitzada per José Antonio Garzón que ha plasmat en aquest llibre.

Era també l'època en què s'eixamplaven els límits geogràfics del món. Es traçaven extenses diagonals sobre els taulers dels mapes dels descobriments.

En aqueix context, va nàixer la dama dels escacs. Aquest llibre indaga en la matèria. En la major part de les enciclopèdies d'escacs no s'esmenta el fet que l'incunable "Llibre dels jochs partitis dels schachs", escrit en 1495 pel segorbino Francesch Vicent i editat a València, és el primer llibre imprés sobre escacs. El primer que recull 100 problemes dels escacs moderns, amb dama, clar. Uns anys abans del manual de Vicent, ja apareixia en el manuscrit "Scachs d'amor" la presència de la dama sobre el tauler. En la documentació anterior o coetània a les dues obres valencianes no hi ha cap dama, la qual cosa acredita que l'origen dels escacs moderns cal situar-lo a València, en l'últim terç del segle XV. El primer document italià d'escacs moderns ("Alla rabiosa") és del principi del segle XVI. L'últim exemplar conegut es trobava en l'abadia de Montserrat i es creu va desaparéixer durant la invasió napoleònica.

L'investigador s'ha submergit en una apassionant cerca de l'incunable. El seu rastreig li va portar fins a un conegut llibreter d'obres antigues de Barcelona, qui molt presumiblement va vendre a mitjan passat segle l'incunable a un col·leccionista nord-americà.

Garzón no cessa en la seua obstinació de recuperar l'obra que ha intrigat a no pocs bibliòfils i jugadors d'escacs. Mentrestant, ha fonamentat tota la seua investigació en la documentació històrica que fa referència al llibre de Vicent.



Descàrrega gratuïtament el llibre Darrere de l'incunable perdut (**)





EL RETORN DE FRANCESCH VICENT


El retorn de Francesch Vicent. La Història del naixement i l'expansió dels escacs moderns. València: Fundació Jaume II el Just. Generalitat Valenciana, 2005.

En aquest ardu treball de recerca l'autor, després de 15 anys d'investigació assumeix la càrrega de la prova, a fi de demostrar de manera concloent l'origen valencià dels escacs moderns, proporcionant amb dues noves troballes, la seguretat de la datació del poema, València 1475, que és al seu torn, la data de creació de la nova peça, la Dama o Reina. L'estudi de tots els documents dels nous escacs, li permet establir la dependència dels uns amb els altres, i establir una cronologia rigorosa. La seua investigació descarta la possibilitat que existisca un document no espanyol d'escacs moderns del segle XV. No obstant això, la més transcendental de les aportacions del seu treball és l'aparició del llibre de Vicent, els seus 100 problemes, copiats en un manuscrit del seu autor a principis del segle XVI, en la seua etapa italiana, probablement quan era professor d'escacs de Lucrècia Borja. Commou l'exactitud de la reconstrucció de *Averbakh propugnada 20 anys arrere. La redacció original en valencià, que sobreviu en algunes d'aquestes composicions, demostra que el llibre de *Lucena era en realitat una traducció al castellà del Vicent, amb l'addició de 50 problemes medievals, és a dir, representa una involució respecte al llibre imprés a València. 

L'obra va tindre un notable acolliment internacional, principalment per l'esforç d'autor i editor de realitzar una edició anglesa —mereix destacar-se la traducció de Manuel Pérez Carballo—, tal com es testimonia, de forma resumida, en aquesta pàgina web.


  • Preliminars:
Introducciò (pàg. 1 a 14)

  • Extracte clau:
Capítol 3r (pàg. 390 a 420)





DARRERE DE L´INCUNABLE PERDUT 


GARZON ROGER, José Antonio. Darrere de l'incunable perdut. Francesch Vicent: Llibre dels jochs partitis dels schachs, València, 1495.València: Biblioteca Valenciana, Col·lecció Bibliofilia, 2001.


Escrit per J.A. Garzón i publicat en el 2001, es tracta d'un estudi en castellà sobre el primer incunable dels escacs.

La dama dels escacs encara no existia a mitjan segle XV. La seua casella l'ocupava una peça anomenada alferza. Així es recollia en un còdex del segle XIII d'Alfons X el Savi, per exemple. Era una peça una mica torpona, usada per a defensar-se de les perilloses torres. Només recorria un quadrat en diagonal. Res a veure amb la versatilitat, el dinamisme i el llarg recorregut de la dama en el tauler. Una dama que va nàixer en terres valencianes, segons posa en relleu la investigació realitzada per José Antonio Garzón que ha plasmat en aquest llibre.

Era també l'època en què s'eixamplaven els límits geogràfics del món. Es traçaven extenses diagonals sobre els taulers dels mapes dels descobriments.

En aqueix context, va nàixer la dama dels escacs. Aquest llibre indaga en la matèria. En la major part de les enciclopèdies d'escacs no s'esmenta el fet que l'incunable "Llibre dels jochs partitis dels schachs", escrit en 1495 pel segorbino Francesch Vicent i editat a València, és el primer llibre imprés sobre escacs. El primer que recull 100 problemes dels escacs moderns, amb dama, clar. Uns anys abans del manual de Vicent, ja apareixia en el manuscrit "Scachs d'amor" la presència de la dama sobre el tauler. En la documentació anterior o coetània a les dues obres valencianes no hi ha cap dama, la qual cosa acredita que l'origen dels escacs moderns cal situar-lo a València, en l'últim terç del segle XV. El primer document italià d'escacs moderns ("Alla rabiosa") és del principi del segle XVI. L'últim exemplar conegut es trobava en l'abadia de Montserrat i es creu va desaparéixer durant la invasió napoleònica.

L'investigador s'ha submergit en una apassionant cerca de l'incunable. El seu rastreig li va portar fins a un conegut llibreter d'obres antigues de Barcelona, qui molt presumiblement va vendre a mitjan passat segle l'incunable a un col·leccionista nord-americà.

Garzón no cessa en la seua obstinació de recuperar l'obra que ha intrigat a no pocs bibliòfils i jugadors d'escacs. Mentrestant, ha fonamentat tota la seua investigació en la documentació històrica que fa referència al llibre de Vicent.



Descàrrega gratuïtament el llibre Darrere de l'incunable perdut (**)




ARTICLES CIENTÍFICS I RESSENYES







 DOCUMENTALS

Els escacs, un joc valencià

Documental realitzat pel periodista Josep Lluís Fitó i emés en el programa Dossiers d'RTVV, en el qual s'aborda l'origen valencià dels escacs.

En el reportatge Els scacs, un joc valencià, historiadors d'aquest joc com l'espanyol José Antonio Garzón i l'holandés Govert Westerveld ens expliquen quals van ser les canvis respecte dels escacs àrabs: el moviment de la dama (que passa a ser la peça més poderosa en poder moure's al llarg de tot el tauler); la conversió del peó en dama quan arriba al final del tauler i el moviment de l'alfil. A més, aquests canvis, que han perdurat en els escacs actuals, també són comentats i valorats en el reportatge per l'ex - campió del món Anatoli Karpov i el campió mundial Viswanathan Anand.


El retorn de Francesch Vicent

La prestigiosa empresa alemanya ChessBase, creadora del cèlebre programa Fritz i un referent també quant a informació periodística sobre escacs (la seua acurada web, http://www.chessbase.com, s'edita en tres idiomes: alemany, anglés i espanyol) va assistir a la presentació del llibre El retorn de Francesch Vicent, filmant l'acte, amb presència del gran Anatoli Karpov. Per deferència de ChessBase —el nostre agraïment a Nadja Wittmann— oferim ací aqueix important testimoniatge.



Entrevista Catalunya Ràdio

La fascinant història del naixement dels escacs moderns a València, així com la de la investigació acreditativa ha merescut diversos espais monogràfics en televisió, ràdio, premsa i revistes culturals. És significativa l'entrevista de Kilian Cebrià en Catalunya Ràdio, en el programa Sense Fronteres, a José A. Garzón.





SIMPOSIO INTERNACIONAL 2009 


València, Bressol dels Escacs Moderns, un Simposi de transcendència mundial


Amb prestigiosos ponents internacionals procedents d'Alemanya, Rússia, Itàlia, Holanda, Suïssa i Espanya, València va ser el referent mundial durant la celebració del Match Karpov-Kasparov en el camp de la Història dels escacs, però també en el de la Cultura, perquè pocs assoliments culturals poden equiparara al naixement dels escacs de la dama o modern.


Des dels següents enllaços es poden descarregar els treballs(**) dels ponents que, durant el Simposio Valencia, Cuna Del Ajedrez Moderno Simposi València, Bressol dels Escacs Moderns (setembre de 2009), van posar en relleu el naixement a València dels escacs tal com es coneix hui dia.


JOSE A. GARZÓN 

España, Membre de KWA, Historiador d'escacs.

  • Títol: “València Bressol dels Escacs. Les proves documentals”.
  • Descarregar

 

ALESSANDRO SANVITO

Itàlia, Membre del CCI, KWA, Historiador d'Escacs.

  • Títol: ”El professor d'escacs espanyols en la cort de Lucrècia Borja”.
  • Descarregar


GOVERT WESTERVELD

Hispanista, Historiador i investigador d'escacs.

  • Títol: “La grandesa de la nova dama poderosa valenciana”.
  • Descarregar

 

RAFAEL SOLAZ ALBERT 

España. Bibliòfil, documentalista i escriptor.

 

ANTONI FERRANDO

España. Catedràtic de Lingüística Valenciana, Universitat de València.

  • Títol: "Els divertits autors de Scachs d'amor: Bernat Fenollar, Narcís Vinyoles i Francesc de Castellví".
  • Descarregar




L´OPINIÓ DELS EXPERTS


En els nostres dies, els grans especialistes contemporanis estan d'acord amb l'origen valencià dels escacs moderns, plasmant la seua opinió i reconeixement en nombrosos treballs de referència.

Com a mostra, proporcionem un extracte d'alguns dels treballs més significatius. En ells s'aprecia el consens al qual s'ha arribat en l'àmbit *ajedredístico i històric: l'origen valencià dels escacs és una realitat inqüestionable.



KARPOV, KASPAROV I ANAND FAN COSTAT A VALÈNCIA 


Anatoli Karpov

El campió Anatoli Kapov ha sigut present a València en nombroses ocasions donant suport a l'origen valencià dels escacs moderns.

Remetem al seu excel·lent i emotiu pròleg del llibre: El retorn de Francesch Vicent. El geni rus va acudir a la presentació del llibre l'11 de novembre de 2005; de la seua intervenció destaquem unes paraules: “Fa un any ja presentem les investigacions que el Sr. Garzón havia fet sobre els nous escacs i ara volem presentar-los un llibre molt seriós i documentat sobre la Història dels Escacs. Que aquesta presentació es faça ací a València té una importància cabdal perquè hui ja comptem amb proves que els escacs amb les noves regles, els escacs moderns, va ser inventat ací a València (amb un paper important per a Segorbe). És absolutament increïble que després de 500 anys encara puguem descobrir coses rellevants d'aquest joc. Tot això ens proporcionarà noves emocions, i aquest descobriment permetrà impulsar futures activitats tant a València, com a Espanya”.




 Garry Kasparov

El geni de Bakú, al qual la portada del seu llibre de 2006 presenta com el millor jugador d'escacs de la història, reconeix, així mateix, l'origen valencià dels escacs moderns:

Extracte pàg. 179: “Espanya és també el lloc on la reina va expandir el seu poder —en el joc antic era una peça feble, mentre que en els escacs moderns és, amb diferència, la més poderosa—. En 2005, noves i més detallades investigacions van demostrar que aqueixa fonamental transformació es va produir a València a la fi del segle XV, i ràpidament es va estendre per la resta del món".





 Vishy Anand

És ressenyable la participació de Anand, al costat de Karpov, en el documental d'RTVV: Els escacs, un joc valencià, dirigit pel periodista Josep Lluís Fitó.

El seu suport a l'origen valencià dels escacs moderns va quedar també palés a Segorbe, al juny de 2004, amb motiu de la conferència: “Anand i Francesch Vicent: Una trobada entorn de la invenció, modernitat i futur dels escacs”.







INTRODUCCIÓ HISTÒRICA

Els grans patriarques de la Història dels Escacs Antonius van der Boga (1833-1897) i Tassilo von der Lassa (1818-1899) van fer grans esforços per aclarir l'episodi més ric, l'esdeveniment més important de la Història dels escacs: el naixement i la gradual introducció de la Dama o Reina. La seua labor en estudiar els antics documents amb la nova manera de jugar (Dama i Alfil amb moviment actual) tenen un valor i un mèrit notable.


No obstant això, aquest estudi no va poder completar-se, perquè encara que es comptava amb investigadors rigorosos i independents, com eren ells, els documents decisius encara no havien aparegut. Ells van localitzar antics documents italians i francesos a cavall entre els segles XV i XVI, pensaven, tal vegada coetanis al llibre de Lucena (Salamanca, c. 1497), que van conéixer i van estudiar. Aqueix estudi ja els va portar a col·legir que els escacs moderns havia d'haver brollat en un d'aquests tres països 30 o 20 anys abans del final de la centúria.


Així, va sorgir el que podríem dir la teoria dels tres bressols del axedrez de la dama, però mancant les fonts espanyoles anteriors, semblava que les opcions italianes i franceses eren més probables. És cert que von der Lassa intueix que l'aparició del llibre de Francesch Vicent, imprés a València en 1495, el primer tractat d'escacs publicats el món, podria ser la clau per a resoldre la qüestió, i per això va propugnar la seua cerca.


L'aparició del poema valencià Scachs d´amor en 1905, però sobretot la difusió que sobre ell va realitzar José Paluzíe, en els anys 1911-1912, seria la primera fita decisiva per a resoldre la qüestió. Murray, amb la seua magna obra en la impremta, coneix la troballa i ja adverteix l'antiguitat del còdex, encara que opta per deixar la qüestió encara oberta.


Va ser en els anys 80 i 90 de la passada centúria quan es publiquen decisius treballs de Yuri Averbakh i Ricardo Calvo, reobrint de nou el debat entre els estudiosos, però ara ja amb la pretensió de la seua resolució. Averbakh, de manera convincent, reconstrueix el llibre de Vicent, i exposa les seues idees respecte a que els llibres de Lucena i Damiano (Roma, 1512), han pres les composicions d'escacs moderns del llibre en valencià. Calvo, aprofundeix en la qüestió amb el seu estudi del poema Scachs d´amor, amb la important aportació del paper que han jugat els impressors alemanys (Lope de Roca i Hutz) en la divulgació dels escacs moderns promoguts en el cercle literari de Bernat Fenollar.

  SCACHS D´AMOR “Any 1475, època d'esplendor cultural i comercial de València. Tres poetes valencians: Francí de Castellví, Bernat *Feno...