VALENCIA ORIGEN DELS ESCACS 1475

 PREMI VON DER LASSA 

El 15 de maig de 1495 es va imprimir a València (Espanya) el Llibre dels jochs partitis del schachs en nom de 100, obra del segorbino Francesch Vicent. Van ser els impressors Lope de la Roca Alamany i Pere Trincher, llibreter de professió. És l'obra cabdal en la Història dels escacs ja que a la seua condició de primer tractat imprés en el món, unia la de ser l'obra que donava a conéixer les noves regles dels escacs moderns, anomenat llavors Escacs de la dama, que tenia a penes 20 anys d'existència, perquè els nous escacs brolla en el poema Scachs d´amor (València, c. 1475). El contingut del llibre ha sigut recuperat fruit de la investigació, especialment desenvolupada en les dues últimes dècades, quedant acreditat —i acceptat pels principals estudiosos contemporanis— que els llibres posteriors de Lucena (1497) i Damiano (Roma, 1512) són traduccions, a l'espanyol i italià, de l'obra de Vicent. Els 100 problemes de Vicent s'han conservat manuscrits en un còdex italià dels primers anys del segle XVI, sobrevivint fins i tot la redacció original en valencià.

Recuperat el contingut del llibre, queda perquè pendent la troballa bibliogràfica, la trobada física amb una de les majors joies de la Cultura espanyola de tots els temps.

       BASES

• Descarregar les bases del Premi Von der Lassa (castellà)
  
• Descarregar les bases del Premi Von der Lassa (anglés)
  
• Descarregar les bases del Premi Von der Lassa (alemany)
  

 GÈNESI DEL PREMI VON DER LASSA

Una de les conclusions de l'I *Simposo Internacional celebrat a València al setembre de 2009 va ser l'impulsar la creació d'un Premi Internacional per a la cerca del llibre de *Francesch Vicent.

A continuació segueix un extracte de la Taula Redona sobre *Bibliofilia i Col·leccionisme en escacs (24/09/2009) on s'impulsa la creació del premi. 

EXTRACTE DE LA TAULA REDONA

Ara que ningú assenyat dubte de la importància de l'incunable de Vicent (el primer llibre d'escacs impresos en el món) i el seu contingut (l'obra que atorgava al món els escacs moderns, amb totes les seues regles), des de València es preconitza “la trobada física amb el llibre”, davant la certesa que almenys un exemplar ha aconseguit al segle XX.

Per a tal fi, s'elaboraran unes bases explicant tots els detalls del premi i la seua quantia. Es reprén una idea que a la fi del XIX l'escriptor Josep Pin i Soler i José Tolosa i Carreras, li llancen a Sr. Marcelino Menéndez Pelayo. En la nostra opinió, si aqueix premi s'haguera establit llavors l'exemplar que es va vendre a Barcelona a principis del segle XX estaria ara en bones mans. La possibilitat de trobar aquest sant greal de la cultura valenciana, espanyola, és real en els nostres dies.

En Ruy López, Tom IV, abril de 1899, pàg. 103-105, “Bibliografia”, el Dr. José Tolosa i Carrerras, torna al tema del llibre de Vicent:

“Va ser aquest l'últim exemplar que va sobreviure (...) hem tingut una carta escrita recentment al Sr. Pin i Soler pel celebérrimo Menéndez Pelayo el qual diu “tampoc he vist mai el llibre de Francesch Vicent, ni sé de ningú que haja tingut aqueixa fortuna”; si tan il·lustre i influent principalidad literària, cap actual del cos d'Arxivers i Bibliotecaris d'Espanya ...sol·licitara del Govern un premi per a recompensar a l'afortunat que aconseguira trobar el tractat de Vicent, tal vegada això donaria bons resultats. El llibre té vertadera importància bibliogràfica”.

Revista El Camp, Madrid 16 de maig de 1892.

Tolosa refereix una carta que Von der Lassa li envia datada en Wiesbaden 27 de març de 1892. Insta el Dr. Tolosa que “realitzen assenyalat servei a la literatura d'aquest joc”, que informe als bibliotecaris de tota Espanya perquè busquen la primera col·lecció impresa de problemes, Francesch Vicent, València 1495 i afig “si ho descobreixen, tal vegada ho trobaran enquadernat amb un altre llibre”.

Esmenta Von der Lassa una altra carta escrita a José Brunet perquè dirigisca el seu prec a l'Associació Excursionista de Catalunya, i li pregunta “Per què no podria esdevindre els mateix respecte al tractat de Vicent si algú volguera dedicar-se activament a buscar-lo”. I parla de les seues perquisicions a Madrid, en la Colombina, en Paris, que qualifica de superficials. Tolosa, tal és el seu esperit, agafa la torxa: “Encara que puga ratllar-nos d'il·lusos, encoratgem l'esperança que encara subsisteix a Espanya algun exemplar de l'antiga obra tan repetidament nomenada”.

Estem convençuts que l'exemplar que es va posar a la venda a Barcelona en 1913, va aparéixer fruit de la constant evocació del llibre per tan admirables homes. S'hauria localitzat l'obra d'haver existit el premi? Creiem fermament que sí.

Von der Lassa ens meravella per la seua tenacitat, honradesa extrema, i per la presa de consciència que ell té i estén del valor del llibre de Vicent. Mobilitza a l'avantguarda dels estudiosos espanyols de l'època: Tolosa, Brunet, Pin i Soler, Paluzíe, Fábregas.

Proposem ara en aquesta taula, que compartim tres amics espanyols, amb tres distingidíssims investigadors alemanys, la creació d'aqueix premi, en just tribut a Von der Lassa. Li devem, en justa reciprocitat, aquest camí de retorn a les seues preuades i nobles idees.

Nom del Premi: Premi Internacional Von der Lassa.