VALENCIA ORIGEN DELS ESCACS 1475

INTRODUCCIÓ HISTÒRICA

Els grans patriarques de la Història dels Escacs Antonius van der Boga (1833-1897) i Tassilo von der Lassa (1818-1899) van fer grans esforços per aclarir l'episodi més ric, l'esdeveniment més important de la Història dels escacs: el naixement i la gradual introducció de la Dama o Reina. La seua labor en estudiar els antics documents amb la nova manera de jugar (Dama i Alfil amb moviment actual) tenen un valor i un mèrit notable.

No obstant això, aquest estudi no va poder completar-se, perquè encara que es comptava amb investigadors rigorosos i independents, com eren ells, els documents decisius encara no havien aparegut. Ells van localitzar antics documents italians i francesos a cavall entre els segles XV i XVI, pensaven, tal vegada coetanis al llibre de Lucena (Salamanca, c. 1497), que van conéixer i van estudiar. Aqueix estudi ja els va portar a col·legir que els escacs moderns havia d'haver brollat en un d'aquests tres països 30 o 20 anys abans del final de la centúria.

Així, va sorgir el que podríem dir la teoria dels tres bressols del axedrez de la dama, però mancant les fonts espanyoles anteriors, semblava que les opcions italianes i franceses eren més probables. És cert que von der Lassa intueix que l'aparició del llibre de Francesch Vicent, imprés a València en 1495, el primer tractat d'escacs publicats el món, podria ser la clau per a resoldre la qüestió, i per això va propugnar la seua cerca.

L'aparició del poema valencià Scachs d´amor en 1905, però sobretot la difusió que sobre ell va realitzar José Paluzíe, en els anys 1911-1912, seria la primera fita decisiva per a resoldre la qüestió. Murray, amb la seua magna obra en la impremta, coneix la troballa i ja adverteix l'antiguitat del còdex, encara que opta per deixar la qüestió encara oberta.

Va ser en els anys 80 i 90 de la passada centúria quan es publiquen decisius treballs de Yuri Averbakh i Ricardo Calvo, reobrint de nou el debat entre els estudiosos, però ara ja amb la pretensió de la seua resolució. Averbakh, de manera convincent, reconstrueix el llibre de Vicent, i exposa les seues idees respecte a que els llibres de Lucena i Damiano (Roma, 1512), han pres les composicions d'escacs moderns del llibre en valencià. Calvo, aprofundeix en la qüestió amb el seu estudi del poema Scachs d´amor, amb la important aportació del paper que han jugat els impressors alemanys (Lope de Roca i Hutz) en la divulgació dels escacs moderns promoguts en el cercle literari de Bernat Fenollar.